1. Les Creus del Vilassar Històric

El típic signe cristià de la creu s’emprà sovint durant les edats Mitjana i Moderna per senyalitzar llocs de pas i límits en el territori. Gràcies al famós plànol de 1777 sabem que a Vilassar al menys a la darreria del segle XVIII hi hagué vuit creus repartides de la següent forma, tres al sector de llevant, tres al pla i dues a la carena. Sobta que a ponent no n’hi hagués cap, almenys, a la vista del minuciós plànol. Tot fa pensar que les perimetrals servien per senyalitzar el fi del terme i que poc o molt farien de fites com també ho feien les fites pròpiament dites (mojones) que llindaven amb Premià, Vallromanes, Vilanova del Vallès, Òrrius, Argentona i Cabrera. De moltes d’aquelles vuit creus se n’ha perdut la traça però no ha estat així amb la Creu de Can Boquet, la del cim de Montcabrer, el Crist de pla del Molí també dit del Camí del Mig i la del Mujal. Aquestes dues darreres han esdevingut molt populars gràcies a les festes que anualment s’hi celebren, al Mujal per la Sant Creu de Maig i la del Pla del Molí per les festes del Sant Crist de setembre.

Plànol de 1777 del Terme de Vilassar amb les creus evidenciades en vermell i les fites en blau. Sobta veure que hi ha moltes creus marcant el perímetre a llevant però cap a ponent.
Plànol de 1777 del Terme de Vilassar amb les creus evidenciades en vermell i les fites en blau. Sobta veure que hi ha moltes creus marcant el perímetre a llevant però cap a ponent.

Inicialment les creus no eren més que això, simples creus que marcaven el territori o que senyalitzaven camins que conduïen a llocs poblats i que generalment solien ser de material peribles com ara fusta fet que explicaria perquè moltes d’aquestes creus del Vilassar històric han desaparegut. Durant els segles del gòtic es generalitzà l’ús de la pedra i de caràcter més ornamental. A partir del segle XV i XVI a Catalunya moltes d’aquestes creus es comencen a cobrir amb petites estructures amb sostres de quatre vessants com era el cas de la barcelonina Creucoberta que hi havia poc o molt on ara hi ha la Plaça d’Espanya. Aquestes petites edificacions servien per donar aixopluc ja no tant a la creu en si sinó al crucifix que duia la imatge de Jesucrist. De les cinc creus del Vilassar històric dos d’elles, les del Camí del Mig (Cristo i Mujal) foren cobertes mentre que les altres (Boquet i Montcabrer) encara romanen sense cobrir.

Amés, les creus del Mujal i del Pla del Molí gaudiren de certa popularitat durant el segle XIX car sovint eren lloc de parada per molts traginers i viatjants que feien la ruta Mataró-Barcelona pel camí Ral del Mig car allà s’encomanaven a la imatge del Crist que hi havia dins de cadascuna d’elles. 

2010 - Centre d'Estudis Vilassarencs
Estudi, difusió i divulgació de la història, la cultura i el patrimoni de Vilassar de Mar