3. La Creu del Montcabrer

La Creu del Montcabrer, el landmark del Vilassar Històric

La principal creu del terme del Vilassar històric és, per la seva preeminent situació la de Montcabrer. Des del cim de Montcabrer, domina tot el terme i ha esdevingut en els darrers tres segles el landmark de la vella baronia de Vilassar i que no de bades ha fet que molts maresmencs es refereixen a l’indret d’on s’alça com la Muntanya de la Creu. S’ha dit que tal vegada aquesta creu sacralitzà l’antiga ubicació dels vells costells medievals on el senyor feudal del castell enforcava els reus condemnats a mort i que encara molt abans, en temps de la Cultura Ibèrica, havia estat lloc de culte i que, segurament arran d’això, havia propiciat a l’entorn de la dita cova de les encantades el naixement de tota mena de llegendes sobre bruixes i fetilleres.

Montcabrer domina imperiós tot projectant la seva preeminent creu al vell mig del pla de Vilassar.  Foto Imma Romeu.

Montcabrer domina imperiós tot projectant la seva preeminent creu al vell mig del pla de Vilassar. Foto Imma Romeu. 

Al segle XVIII hom hi col·locà la creu per tal de servir de punt per comunir contra tot tipus de perills i amenaces el terme. Tot va començar després del fort aiguat de l’1 de maig de 1707 i les desgràcies que aquest episodi de violència natural produí, que dugué al rector de Sant Genís de Vilassar, Joan Moret Sala, a impulsar la col·locació d’una Creu com a mostra tangible del prec general dels habitants de Vilassar (de Dalt, de Mar, de Cabrils i del Sant Crist que aleshores eren tots veïns del mateix terme). El 7 de juny de 1707, amb la llicència episcopal corresponent es col·locà una creu de “20 palms” de fusta de Teca amb un tub de vidre a l’interior que posseïa la llicència del vicari general i alguns fragments de les relíquies dels Sants Màrtirs de Càller que es veneren des del segle XVII a Sant Genís de Vilassar. Es cantà elTe Deum laudamus i es donà per inaugurada, a mode de vot de poble, la creu que des d’aleshores havia de vetllar per les terres i els habitants de Vilassar en els propers episodis de pluja.

A la creu s’hi inscriviren les inicials de l’oració de Sant Benet contra malediccions i maleficis. Aquesta oració resa així: C.S.S.M.L.N.D.S.M.D (Crux Santa Sit Mihi lux, non Draco sit mihi dux) – que sigui la creu Santa la meva llum i que no sigui el dimoni el meu guia – .  La inscripció feta sobre la creu fa encara més explícita la menció al mal de la següent manera: V.R.S.N.S.M.V.S.M.Q.L.I.V.B (Vade retro Satana numquam suadae mihi vana sunt mala quae libas ipse venea bibas) – retira’t  Satanàs, no m’aconsellis vanitats, són dolentes les coses que brindes, pren tu aquest verí–.  La creu de 1707 esdevingué aviat objecte de culte, veneració i estima per part dels autòctons de la contrada (Cabrils, Cabrera, Vilassar/s). El dia que s’erigí s’afirmà que, sobre el campanar de Sant Genís de Vilassar, s’havien pogut veure els llums de Sant Elm. L’any 1710 aquest fenomen, interpretat com un miracle, es repetí dues vegades i tot el poble en fou testimoni, segons les fonts. L’any següent (1711) es repetí el prodigi tres vegades més i en donava fe el Dr. Joan Moret Sala el dia 6 de desembre de 1711.
Aquella primera creu tingué una curta durada en el temps ja que el 5 de juliol de 1726 a les 3 de la tarda, durant una forta tempesta d’estiu, un llamp la destruí completament. Paradoxalment la creu sucumbí a allò del que teòricament havia de protegir els habitants de Vilassar, l’aigua i els llamps.
El sagristà de Sant Genís, Antoni Massicas, fuster d’ofici s’hi atansà dos dies desprès, el 7 de juliol de 1726 i recuperà les relíquies i l’autèntica que mossèn Moret havia fet col·locar gairebé vint anys abans. Un altre testimoni, el pagès Josep Casals donà fe que la creu romania feta miques.

Amb posterioritat a aquests fets narrats, el crucifix es restablí i restà al seu enclavament fins l’any 1870. Pau Pou informà a Josep Mas l’any 1907 que el dia de Difunts de 1870 uns nois de Vilassar de Mar varen fer caure la creu i que més tard (l’any 1872) la Justícia per mitjà del jutge de Cabrils i Cabrera, Francesc Casanovas, s’encarregà que la tornessin a col·locar en penyora per la falta comesa.

 

El cim de Montcabrer sempre ha estat un lloc predilecte per excursionistes de la nostra contrada.

La darrera demolició d’aquest emblemàtic element es donà el 28 de juny de 1914 quan uns desconeguts la sostragueren de la seva ubicació. El 23 d’agost es tornà a col·locar, aquest cop es féu de ferro, cobrí la despesa la família Carles – Tolrà de Cabrils, la col·locà Joan Suari Roig de Vilassar de Mar i la pintà Joan Font i Basart.  

 

 

 

 

2010 - Centre d'Estudis Vilassarencs
Estudi, difusió i divulgació de la història, la cultura i el patrimoni de Vilassar de Mar